L’esquelet d’alumini de cinc cubs gegants de diferents proporcions creats per l’artista visual Antony Gormley són els únics elements escenogràfics corporis a Babel. Aquestes estructures s’integren a l’espectacle d’una manera soprenent: els disset ballarins i intèrpets que el composen s’hi enfilen, les fan girar, les insereixen una dins l’altra fins a recrear la torre, les desmunten de nou per simular fronteres físiques i mentals però també ciutats i cases on protegir-se i gaudir de la intimitat. És dificíl quedar-se amb l’aspecte més fascinant de tot l’espectacle però el protagonsime i la interacció amb aquestes enormes peces arquitectòniques mòbils és el més suggerent per al que aquí ens ocupa.
Babel significa la meravellosa pluralitat de la humanitat però també la impossibilitat de comunicar-se. El llenguatge físic i verbal (ambdós excel·lentment representats) uneix i desuneix, crea múltiples significats i diferències buides de sentit. No obstant això, sembla que l’espectacle no vol ser tant l’exposició d’aquesta telaranya d’implicacions com la recerca de què hi ha d’anterior i primigeni en nosaltres, allò que ens vincula i trascendeix. I la conclusió la dóna V. S. Ramachandran durant l’escenificació: les neurones ens encadenen; la pell, com les estructures buides d’alumini, són l’únic que ens separa; i com elles, afegriria jo redundant, l’únic que ens conté.
Babel (words) cia. Esatman. Sidi Larbi Cherkaoui en col·laboració amb Damien Jalet i Antony Gormely
